ELS PRIMERS

Estem a Gandia. La Safor.

SER MESTRE/A

Pon fotos sin limite en slide.com GRATIS!!!
Després de molt reflexionar, he arribat a la conclusió que m’agrada la meua professió. Com que ahir a la nit no podia dormir, vaig agafar una balança i vaig posar en un pes tot allò que no m’agradava d’aquesta feina i, en l’altre, tot allò que feia que valguera la pena tant d’esforç.
El resultat va ser el següent:


-El que no m’agrada: la falta d’educació que algun alumnat porta, en molts casos, arrossegant des de casa, la incapacitat d’obediència d’alguns xiquets, la falta de respecte cap a tothom, la indiferència de la societat envers la importància de la educació i la sensació d’impotència que es sent a vegades davant de determinades situacions.

-El que mai canviaria: el somriure d’un xiquet quan descobreix que “m” + “a” = “ma”, les cares bocabadades quan estan sentint l’explicació d’alguna cosa que ha captat la seua atenció i les abraçades que de tant en tant ens regalen incondicionalment.

Per descomptat, va guanyar el segon pes.

Tot això em va venir al cap pensant en el Dia del Mestre i tinc per ací una poesia que em va impressionar molt ja fa temps. Alguna vegada, quan l’he tornada a llegir, i sempre depenent del meu estat d’ànim en eixe moment, he pensat que “no sempre és així”, però després de les reflexions d’ahir i del resultat de la balança, no ho tornaré a pensar, paraula!
Us l’escric perquè quede constància d’aquest dia:


"EDUCAR"

Educar es lo mismo
Que poner un motor a una barca
Hay que medir, pesar, equilibrar...
... y poner todo en marcha.

Pero para eso,
Uno tiene que llevar en el alma
Un poco de marino...
Un poco de pirata...
Un poco de poeta...
Y un kilo y medio de paciencia
Concentrada.

Pero es consolador soñar
Mientras uno trabaja,
Que ese barco, ese niño
Irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
Llevará nuestra carga de palabras
Hacia puertos distantes,
Hacia islas lejanas.

Soñar que cuando un día
Esté durmiendo nuestra propia barca
En barcos nuevos seguirá
Nuestra bandera enarbolada.

G. Celaya

Font: http://malferida-pel-desti.blogspot.com/



3 comentarios:

Anònim diumenge, d’octubre 18, 2009  

Quines veritats més grans!

Llàstima que la societat no deioxe treballar a qui la sang li bull en el magisteri.

Un treball selecte, formar persones i no ens deixen, no volen . Esimen donar costat al fill i anar a desfavor de qui els ajuda.
LA VERITAT PESA I NO ENS AGRADA - DE VEGADES.

M.C.B.F. dilluns, d’octubre 19, 2009  

SUSA SAPS DIR COSES FORTES AMB SUCRE JA QUE LA SOCIETAT ÉS DIFÍCIL DE TRACTAR.
TU SI QUE VALES .....
IDEES GRANS, DETALLS PERFECTES. ERES EL MEU NIU DE DISTRACCIÓ. TOTS ELS DIES VEC MATÍ I NIT ELS TEUS PENSAMENTS ESCOLARS. TENS MÉS D´UN DEU.
SEMPRE M´AGRADAT, JA TE HO DEIA ABANS.

Ma Jesús dimarts, d’octubre 20, 2009  

Besets a tu i als teus.
Eres la nostra fan nº 1.
Sempre esperem els teus valiosos comentaris.
Estàs feta tota una periodista _comentadora!!!!!
(L)

Publica un comentari a l'entrada

El comentari serà publicat després de passar els filtres anti-spam.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Traductor

Segueix-nos per...



Bon Nadal

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguidors

Entrades populars