ELS PRIMERS

Estem a Gandia. La Safor.

Micaela






                                                      
Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. Es deia Micaela i parlava d’una forma que cap de nosaltres l’enteníem.   


A l’hora del pati tots volíem jugar amb ella i ser els seus nous amics.


Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.


Van anar passant els dies i la nostra amiga aprenia cada volta mes paraules, Hola, adéu, cases, flors, sol, etc......


Sempre preguntava quan la mestra explicava.


Un dia la mestra va dir que tenien que fer un mural sobre la PAU.


Micaela preguntà:  Però jo no sé que és la PAU?                    


Tos els xiquets van dir : mmmmm!





No saps que és la  PAU?


No, en el meu país no hi ha PAU, sols hi ha guerres, per a això els meus pares han vingut a viure ací per a que jo i els meus germans i germanes aprenguem coses boniques i un dia ensenyar a tots els xiquets del meu país que vol dir LA  PAU,  L’AMOR, NO BARALLAR-SE, ABRASAR-SE, NO FASTIDIAR ALS DEMES........



                                                                              
    Autora:      JOANA NAVARRO MIÑANA 







  Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. 

Es deia Micaela i parlava d’una forma que cap de nosaltres l’enteníem.  
 

A l’hora del pati tots volíem jugar amb ella i ser els seus nous amics.


Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.



Van anar passant els dies i .......... se’n va  anar  al  menjador  i  li  agradava  tot  el  menjar. 


Hi  havia  de  primer plat  espaguetis, de segon  pizza  i  de  postre  poma. 


I  quan  va  eixir  al  pati  van  estar  jugant  tot  el  temps. 


Quan  es  va  acabar  el  menjador, van  entrar  a  classe, i  li  va  dir  a  la  mestra, que  a  l’ hora  del  menjador  s’ho  havia  passat  molt  bé. 


I  quan  s’acaba  el  col·le  li  diu  Micaela  a  s’ha  mare:


- Ha  sigut  el  meu  millor  dia  de  col·legi, m’ho he  passat  molt  bé, i  un  altre  dia  m’ho  passaré  molt  bé,  o  tots  els  dies,  ja  ho  veuràs! 



   Autor:      Ausiàs Muñoz Torregrosa    2nA




  

Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta 
nova. Es deia Micaela i parlava d'una forma que 
cap de nosaltres l'enteníem.


A l'hora del pati tots volien jugar amb ella i ser 
els seus nous amics.


Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de
quasi tots els de la classe. 


Estava molt contenta.


Van anar passant els dies i........ la nostra amiga
Micaela es va ensenyar, poc a poc, a parlar en el 
nostre idioma. 


I com li agradava molt ser mestra, jugava amb son pare, sa mare i el seu germà menut a ensenyar el valencià.


Gràcies a això el seu germà quan va anar a l'escola ja sabia parlar en valencià i va fer molts amics.


Autora:  Marta Camarena Huerta (2n A)

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

El comentari serà publicat després de passar els filtres anti-spam.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Traductor

Segueix-nos per...



Bon Nadal

Total de visualitzacions de pàgina:

Seguidors

Entrades populars