Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova. Es deia Micaela i parlava d’una forma que cap de nosaltres l’enteníem.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.
Van anar passant els dies i la nostra amiga aprenia cada volta mes paraules, Hola, adéu, cases, flors, sol, etc......
Sempre preguntava quan la mestra explicava.
Un dia la mestra va dir que tenien que fer un mural sobre
Micaela preguntà: Però jo no sé que és
Tos els xiquets van dir : mmmmm!
No saps que és
No, en el meu país no hi ha PAU, sols hi ha guerres, per a això els meus pares han vingut a viure ací per a que jo i els meus germans i germanes aprenguem coses boniques i un dia ensenyar a tots els xiquets del meu país que vol dir
Autora: JOANA NAVARRO MIÑANA
Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova.
Es deia Micaela i parlava d’una forma que cap de nosaltres l’enteníem.
A l’hora del pati tots volíem jugar amb ella i ser els seus nous amics.
Van anar passant els dies i .......... se’n va anar al menjador i li agradava tot el menjar.
Hi havia de primer plat espaguetis, de segon pizza i de postre poma.
I quan va eixir al pati van estar jugant tot el temps.
Quan es va acabar el menjador, van entrar a classe, i li va dir a la mestra, que a l’ hora del menjador s’ho havia passat molt bé.
I quan s’acaba el col·le li diu Micaela a s’ha mare:
- Ha sigut el meu millor dia de col·legi, m’ho he passat molt bé, i un altre dia m’ho passaré molt bé, o tots els dies, ja ho veuràs!
Autor: Ausiàs Muñoz Torregrosa 2nA
Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta
I com li agradava molt ser mestra, jugava amb son pare, sa mare i el seu germà menut a ensenyar el valencià.
Autora: Marta Camarena Huerta (2n A)
Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta nova.
Es deia Micaela i parlava d’una forma que cap de nosaltres l’enteníem.
A l’hora del pati tots volíem jugar amb ella i ser els seus nous amics.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de quasi tots els de la classe. Estava molt contenta.
Van anar passant els dies i .......... se’n va anar al menjador i li agradava tot el menjar.
Hi havia de primer plat espaguetis, de segon pizza i de postre poma.
I quan va eixir al pati van estar jugant tot el temps.
Quan es va acabar el menjador, van entrar a classe, i li va dir a la mestra, que a l’ hora del menjador s’ho havia passat molt bé.
I quan s’acaba el col·le li diu Micaela a s’ha mare:
- Ha sigut el meu millor dia de col·legi, m’ho he passat molt bé, i un altre dia m’ho passaré molt bé, o tots els dies, ja ho veuràs!
Autor: Ausiàs Muñoz Torregrosa 2nA
Un dia va arribar a la nostra escola una xiqueta
nova. Es deia Micaela i parlava d'una forma que
cap de nosaltres l'enteníem.
A l'hora del pati tots volien jugar amb ella i ser
els seus nous amics.
Quan es va acabar el pati, ja sabia dir el nom de
quasi tots els de la classe.
Estava molt contenta.
Van anar passant els dies i........ la nostra amiga
Micaela es va ensenyar, poc a poc, a parlar en el
nostre idioma.
I com li agradava molt ser mestra, jugava amb son pare, sa mare i el seu germà menut a ensenyar el valencià.
Gràcies a això el seu germà quan va anar a l'escola ja sabia parlar en valencià i va fer molts amics.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada
El comentari serà publicat després de passar els filtres anti-spam.